“Les drogues -legals i il·legals- no escapen tampoc a l’entramat dels sistemes de consums en els quals ens trobem immersos, ni a les regles d’una societat de mercat”
“Com en qualsevol síndrome d’abstinència, allà primordial és el plaer immediat i fugir de la realitat més propera, encara que no es cobreixin d’altres necessitats més bàsiques”
En més o menys grau tots vivim en societats addictes.
Tal com explica el psicòleg Jaume Funes en el seu llibre “L’univers de les drogues”, al sí de les nostres societats hi ha les necessitats insatisfetes i les incitacions als consums , de la mateixa manera que d’ella sorgeixen les curiositats per explorar nous mons i obtenir noves experiències.
Les societats tenen en cada moment històric diversos graus “d’addicció”, és a dir en cada moment estableixen, faciliten, estimulen, generen o frenen conductes i impulsos vers el consum. Si passegem per qualsevol centre comercial i observem atentament, ens adonarem de la gran quantitat de missatges- directes i/o indirectes- que se’ns estan adreçant amb un únic fi: consumir un producte. Així doncs, veurem multitud d’aparadors detalladament dissenyats per aquest fi, cartells que ens anuncien una oferta que no ens podem perdre, descomptes que ens faran feliços, etc.
Les drogues -legals i il·legals- no escapen tampoc a l’entramat dels sistemes de consums en els quals ens trobem immersos, ni a les regles d’una societat de mercat. Això ho veiem clarament, en el cas de l’alcohol, en el màrqueting que s’aplica a la promoció de “les noves maneres de viure bevent”. Així doncs, en la publicitat de begudes alcohòliques, se’ns presenta el seu consum des de la seva cara més festiva, divertida, amistosa, atractiva… essent tots els anuncis una fotografia en moviment manipulada per mostrar forma de vida alegre i despreocupada on tots/es som guapos/es i feliços.
I què passa amb tot això en l’actual època de crisi?
Segueixen vigents aquests models de consum? Es creen noves formes d’oci? Noves formes de consum? No sembla que sigui així si fem una visita a un centre comercial qualsevol dissabte a la tarda. Famílies senceres entenen que l’activitat d’oci ideal pels seus fills passa per la recompensa immediata obtinguda a base de comprar. Quin model s’està donant? Els missatges són altament contradictoris, per una banda els mitjans de comunicació ens bombardegen amb la idea d’austeritat, reflectida sobretot per la justificació de les retallades socials, i per altra el model de felicitat es segueix trobant en unes rebaixes, un dos per un i una oferta de la setmana, com una manera a la desesperada de mantenir aquest model de consum agressiu i poc sostenible. Quanta gent que no arriba als vuit-cents euros al mes disposa però, d’un telèfon smartphone? Quants d’ells segueix sense renunciar a la propietat d’un cotxe? Què més ha de passar per poder plantejar-se col·lectivament, un consum responsable i sostenible? Per què aquesta idea de consum només arriba a una minoria sensibilitzada que ja incorpora habitualment en la seva forma de vida aquest tipus d’habilitats?
Fins quan aquestes paradisos artificials basats en els consumisme en la seva màxima essència, seguiran donant la falsa imatge de solució a tots els malestars?
I es que com en qualsevol síndrome d’abstinència, quan alguna cosa és summament desitjable, és igual que no es cobreixin d’altres necessitats més bàsiques, allò primer és el plaer immediat i fugir de la realitat més propera.
Aquest article és obra de l’associació d’intervenció comunitària en drogues ASAUPAM
ong@asaupam.info
http://www.asaupam.info
L’Esberla és una publicació autogestionada de l’Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs.
Esberla 