Mural realitzat al Numància a finals del curs passat pels companys de l’Assemblea d’Estudiants de l’institut
Fa molts anys, quan les parets de la nostra ciutat parlaven, anaven plenes de murals amb missatges socials i polítics, ja fos un taxatiu “feta la llei, feta la trampa”, un lúcid “cap persona és il·legal” o un imperatiu “okupa y resiste”.
La promulgació d’una ordenança “de neteja” comportà la desaparició de molts d’aquests murals, alguns d’ells amb un notable valor històric. Així, sota la pretesa voluntat de fer de la ciutat un lloc més cívic, es limitava els espais de dissidència, de crítica de l’ordre establert, d’expressió col·lectiva dels que no tenen veu als mass media.
Com deia el dramaturg Bertolt Brecht, l’art no és un mirall per reflectir la realitat, sinó un martell per donar-li forma. I aquest art, el del poble, el que mostra les seves inquietuds i necessitats, el que no ocupa les parets dels museus sinó els carrers –l’agitprop segons la terminologia de Plekhànov– és una pedra a la sabata del sistema i per aquest motiu és perseguit o estrictament regulat i limitat.
L’Esberla és una publicació autogestionada de l’Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs.
Esberla 