El 27 de gener de 1939, les tropes franquistes entraven a Gramenet de Besòs –el nom que duia la ciutat al final de la República, des d’una consulta popular que així ho decidí. El dia anterior havien entrat a Barcelona. El parte oficial publicat al diari la Vanguardia corresponent al dia 27: «Continua la acción victoriosa en Cataluña. Nuestras tropas, en brioso avance, llegaron por la costa a 22 km de Barcelona». Aquell mateix dia, l’ombra de la dictadura franquista s’estenia ràpidament per moltes altres poblacions: Badalona, el Masnou, Premià, Vilassar, Mataró, Artés, Sant Fost, la Llagosta…
En l’ampliació del parte, titulada «Ocho poblaciones de Cataluña vuelven a España» es confirmava la notícia que les tropes avançaven a gran ritme: «[…] se confirma el profundo avance conseguido en el día de hoy por nuestras brillantes tropas en Cataluña…». Quedava poc per l’abril, mes en què finalitzà la guerra amb el triomf del terror, del feixisme.
Després d’aquella data, la ciutat visqué immersa en la foscor i la repressió durant anys. L’actual carrer del Padró, anomenat des de llavors i durant la dictadura “Calle 27 de Enero” recordava als colomencs el triomf feixista. Però, esclar, també foren anys d’exemples de lluita i resistència, de dignitat i de clandestinitat, d’herois quotidians.
L’últim alcalde franquista de Santa Coloma fou Blas Muñoz, pare del també ex-alcalde Bartomeu Muñoz (PSC).
L’Esberla és una publicació autogestionada de l’Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs.
Esberla 