Ens trobem a inicis de la dècada dels 80, després de gairebé 40 anys de dictadura franquista on l’ús de la llengua catalana ha estat prohibit i perseguit. Concretament ens situem a Santa Coloma de Gramenet, que fruit de les onades migratòries dels anys 50-70 ha experimentat un creixement exponencial i un canvi en la realitat lingüística de la població. El 1982 de 141.884 habitants, tan sols 69.917 entenen el català.
És en aquest context que a l’escola Rosselló-Pòrcel de la nostra ciutat un grup de pares i mares tant castellanoparlants com catalanoparlants, conscients de la realitat sociolingüística i amb la il·lusió que els seus fills aprenguin i puguin expressar-se en la llengua del país, s’organitzen per reclamar un ensenyament públic i plenament en català. La reivindicació és acollida pels mestres i junts lluitaran per aconseguir aquest dret que consideren fonamental.
Tot i els entrebancs, el curs 1983-84 aquesta reivindicació es converteix finalment en una realitat, al Rosselló-Pòrcel els cursos de parvulari i cicle inicial comencen les seves classes amb el català com a llengua vehicular i aquell mateix any la iniciativa ja s’estén a 19 aules més de la ciutat amb una majoria d’alumnes no catalanoparlants. Sent l’avantguarda d’un nou model educatiu, participatiu i integrador, la immersió lingüística comença a ser una realitat a Gramenet. Donats els bons resultats, posteriorment aquest model s’anirà implantant a la resta de cursos i a tota Catalunya.