Què és la LOMQE?

Font: Anàlisi de l’esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Barcelona, 2013

Les claus de la LOMQE

  1. Privatització i mercantilització de l’educació
  2. Adoctrinament ideològic neoliberal
  3. Submissió per via de l’exclusió classista i sexista
  4. Desempoderament
  5. Homogeneïtzació per via de l’”espanyolització”

A l’Estat Espanyol s’han aprovat dotze lleis orgàniques d’educació des del 1970. Les successives reformes demostren que el sistema educatiu espanyol és fràgil, inestable i predestinat a reformes en funció del canvi de govern. A la vegada, es tracta d’un sistema clarament polaritzat a nivell social, constituint una peça clau per a la perpetuació d’una societat de classes. La nova Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) plantejada pel govern del PP n’evidencia aquests aspectes.

Mercantilització. La “mercantilització” consisteix a grans trets en atribuir un valor comercial a béns, recursos, activitats i serveis anteriorment considerats no comercialitzables. Aquest és un element necessari pel desenvolupament del capitalisme contemporani.

La LOMQE avança cap a la concepció única del coneixement com un bé mercantil i, per tant, sotmès als circuits del teixit empresarial, dependent dels processos econòmics i ajustat a les demandes del mercat. També assumeix la participació d’agents públics i privats en el procés educatiu al mateix nivell i es tracta l’ensenyament en termes de “prestació de servei”, convertint el dret a l’educació en un servei.

Escola-empresa. Aquesta llei introdueix la gestió empresarial als centres educatius. Es conceben les escoles com empreses i es reestructuren els seus òrgans de gestió i participació com a tals. En particular, es redefineix la figura de director com un gestor amb una gran concentració de poders. El director establirà els requisits i mèrits del personal funcionari i podrà, fins i tot, seleccionar a dit part del professorat, aprovarà  normes que regeixen les seves pròpies competències, decidirà l’admissió d’alumnes i buscarà la obtenció de recursos complementaris (entesos com a activitats lucratives del centre). El nomenament del director s’encomana a l’Administració, suprimint les decisions del Claustre i el Consell Escolar.

Pel que fa als mestres, ens trobem que són concebuts com simples recursos humans sense capacitat de formar creativament l’alumnat i essent castigats si no segueixen les pautes marcades. Les mares i els pares, per la seva banda, passen a ser mers clients d’un servei i s’eliminen competències del Consell Escolar. La pròpia llei el defineix com un “òrgan consultiu” sense capacitat de prendre decisions vinculants.

Competitivitat. La LOMQE també promou la competició entre els centres “mitjançant el reforç de la seva autonomia i la potenciació de la funció directiva”. Els centres educatius tindran autonomia en l’execució d’”accions de qualitat educativa”, tan des del punt de vista de recursos humans com dels recursos materials i financers.

L’administració fiscalitzarà el grau del compliment d’objectius per atorgar el finançament públic que s’acabarà traduint en menys recursos pels centres amb més dificultats i que estadísticament es troben als barris amb menys renda.

D’altra banda, per primera vegada desapareix la prohibició de realitzar classificacions de centres i la publicar-les. Així, s’obre la possibilitat de jerarquitzar i discriminar els centres. En la mateixa línia, aquesta competitivitat s’estableix entre els centres públics i privats, que provocarà una jerarquització clarament favorable pels centres privats ja que s’han vist menys perjudicats per les retallades.

Oferta educativa. Un dels principis de la reforma del PP és “la racionalització de l’oferta educativa” i el mètode emprat per fer-ho és “reforçant a totes les etapes l’aprenentatge de matèries instrumentals”.

Així doncs pretén enfortir la llengua castellana i les matemàtiques en detriment de la resta d’assignatures (ciències, economia, música, plàstica, filosofia, etc.). Un dels casos més rellevants és el de “Ciències Socials, Geografia i Història”, que desapareix de les matèries obligatòries i no entra dins la oferta exigida.

Revàlides. La proposta de reforma educativa planteja un sistema de revàlides al final de cada etapa educativa, és a dir, al final de la Primària, ESO i Batxillerat.

Darrere d’aquestes noves proves hi ha la voluntat d’imposar un sistema educatiu centrat en la pressió per l’examen que s’allunya d’un model pedagògic adaptable a les necessitats de cada alumne que l’inspiri a l’autoaprenanatge i a l’esperit crític. Així doncs, es promou i s’incentiva la cultura “de fer colzes”, de l’aprenentatge a través de mètodes repetitius. Això suposa una cursa d’obstacles per al pas entre etapes, especialment de les persones amb dificultats que necessiten d’una atenció especial i que són expulsats del sistema educatiu.

Privatització. En sentit estricte, privatització significa transferir els mitjans de producció del sector públic al sector privat. En el cas de l’ensenyament, es concreta quan el sector privat substitueix allò públic a través de subvencions, l’estímul fiscal de centres privats, subcontractació de proveïdors privats per a la gestió de l’ensenyament públic, etc..

Una de les manifestacions més clares de privatització de la LOMQE és la delimitació que fa de l’educació bàsica a l’Educació Primària, l’Educació Secundària Obligatòria i la Formació Professional. En conseqüència, el Batxillerat i l’Educació Infantil, entre d’altres, podran deixar de ser gratuïts atès que la Constitució tan sols assegura la gratuïtat en l’educació bàsica. De fet, a la formació professional bàsica en centres públics es podrà imposar una taxa mensual com si es tractés d’escoles concertades.

Segregació classista. En la mateixa línia, accentua un dels trets característics dels sistemes educatius del sud d’Europa com és l’estratificació social que produeixen. En concret, ho fomenta amb la decisió prematura sobre la continuació acadèmica o professional. Per exemple, la reforma crea un títol de Formació Professional Bàsica, que poden emprendre les persones de 15 anys i amb la que no s’obtindrà el títol de graduat de l’ESO. A través d’aquest curs s’està excloent del sistema educatiu un perfil concret d’alumnes als que se’ls dificulta l’accés a l’educació superior i se’ls condemna a feines molt precàries.

Alhora, les conseqüències del finançament asimètric i la competitivitat que es planteja entre centres desprotegeix els centres educatius d’àrees amb rendes més baixes. I si ho sumem als “projectes educatius de qualitat”, la possibilitat d’escollir l’alumnat o l’especialització dels centres demostra la voluntat de voler perpetuar i augmentar les diferències de classe concebent l’educació com una eina clau per dur-ho a terme.

Segregació per sexes. La llei permet atorgar diners públics als col·legis que ofereixin una educació separada per sexes. I ho fa precisament a l’article on es prohibeix la discriminació per raó de sexe, raça, opinió, religió, naixement o qualsevol altre condició, en què s’hi exceptua aquest cas particular. El ministre Wert ha afirmat públicament que la segregació per sexes no es tracta de discriminació sinó que és una “opció de llibertat”. Ara bé, està demostrat que un sistema coeducatiu i que eduqui les persones des de la igualtat de valors, al marge del seu sexe, facilita l’assumpció d’uns valors humans bàsics.

Homogeneïtzació espanyola. Pel que fa a la qüestió lingüística aquesta nova mesura suposa l’atac més fort a l’ensenyament català des del franquisme. D’una banda, la immersió lingüística desapareixerà, relegant la llengua catalana a unes matèries concretes que encara no se sap quines són.

Les assignatures d’especialitat, on s’hi inclourà l’assignatura de Llengua Catalana, no es contemplen en horari obligatori i se’n podria impartir només una hora a la setmana. De fet, es podria obtenir el títol d’ESO sense tenir cap mena de coneixement homologat de català, ja que  no es considera necessari per la formació de l’alumne.

I, per últim, ens trobem amb la subvenció de l’ensenyament privat en castellà per aquelles famílies que així ho demandin que busca fomentar un apartheid relacionant el català amb uns subjectes exclosos, marginats i perdedors davant la potència de la llengua castellana recolzada per l’Estat espanyol, i per les elits econòmiques, polítiques i culturals.

wert

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: