En l’ofensiva mediàtica portada a terme pels propietaris del capital destaca la tergiversació conceptual. Identifiquen “societat” amb “mercat” pel seu interès
Organitzar-nos en assemblees d’estudiants i de treballadors ens dóna eines per a la defensa d’objectius col·lectius
Assemblea d’estudiants a la Universitat Autònoma de Barcelona
Després de Bolonya
Fa uns 5 anys els campus de les universitats catalanes van viure uns mesos d’intensa mobilització estudiantil en què les facultats ocupades es van convertir en espais de desobediència cap al poder establert. La resposta de governs i rectors durant les primeres setmanes de mobilització va ser la trivialització de les reivindicacions dels estudiants. Tanmateix, un cop els començava a desgastar, van emprendre una dinàmica directament repressora vers els estudiants amb desallotjaments, càrregues, coaccions i, finalment, vora d’un centenar d’imputacions penals que van neutralitzar el moviment.
Després de la derrota, hem patit allò que denunciàvem. Bolonya s’ha traduït, entre d’altres coses, en una reducció d’horaris docents, un considerable augment de preu dels títols i la implantació d’una dinàmica de treball constant i mecànic poc o gens pedagògica.
Un nou model universitari
El sistema universitari al nostre país respon encara en certa mesura a la lògica d’un dret social garantit per l’Administració Pública. Això representa una anomalia en el sistema capitalista, ja que l’educació universitària no és un servei comercialitzat que depengui directament de la capacitat adquisitiva dels ciutadans-consumidors. La doctrina neoliberal, present arreu del món, pretén acabar amb aquesta anomalia introduint el sistema universitari en la lògica de les relacions de mercat. La crisi ha accelerat l’ofensiva del neoliberalisme per reforçar l’hegemonia dels mercats sobre la societat.
Aquesta inserció de la Universitat en el mercat implica la transformació de la funció social de la universitat i de l’estructura interna del sistema universitari. La nova funció social de la universitat s’allunya encara més de les necessitats multidimensionals de la societat i se centra en els interessos del teixit productiu, és a dir, dels capitals inversors. Aquests interessos es manifesten a través de la demanda laboral de titulats, així com en el negoci de la innovació, explotant comercialment la producció científica.
A nivell intern, aquesta transformació implica trencar el sistema públic integrat i planificat per satisfer unes necessitats socials i substituir-lo per un mercat d’universitats-empreses en competència centrades en l’afany de lucre particular. Això implica un govern autònom i jeràrquic i un finançament autònom, eficient i no deficitari. Les conseqüències d’això són la marginació de les necessitats col·lectives de la societat, l’encariment i elitització, l’estratificació de centres i l’auge del negoci dels títols i els préstecs universitaris.
La nostra resposta
El camí que està prenent la universitat té beneficiats i perjudicats, promotors i opositors. Cal visibilitzar el conflicte social i polític que s’està obrint i iniciar un debat realment públic sobre el futur de l’ensenyament superior centrat en les necessitats del poble. Si bé el model anterior té grans mancances, el “nou” model només reforça el domini de les classes adinerades.
Organitzar-nos és l’única manera que tenim per veure que els nostres problemes personals
són també col·lectius i ens dóna eines per treballar per la defensa d’objectius que esdevenen comuns. Així doncs, organitzar-se en assemblees d’estudiants i de treballadors esdevé un pas imprescindible. El següent pas, ja ens el marca el sector més avançat i conscient de l’estudiantat i el personal de les universitats: vagues, talls de carreteres, ocupacions de facultats i rectorats, aturada d’òrgans de govern i, sobretot, teixir aliances amb totes les altres víctimes d’aquest sistema.
L’Esberla és una publicació autogestionada de l’Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs.
Esberla 