per Maria Rodríguez
Som un poble, som les ganes de lluitar, som la força que no cau i el vent que bufa fort. Som una gran massa que és moguda per la solidaritat, per la tendresa i la complicitat. Som una nació amb la nostra pròpia història, la nostra gran cultura, i la nostra llengua, la llengua catalana.
El català és la meva veu, i el so que produeix el meu xiulet. És una cultura amb energia. Un sentiment real. Una història viva. Moltes vides amb força. Milers de veus que la parlen, i milers de cors que la senten i l’escolten.
Jo parlo català, penso en català, sento en català i visc amb el català des de que vaig néixer. I moriré parlant aquesta llengua tan poc valorada i alhora tan enorme i preciosa.
De cop i volta, després de anys rere anys de sentir-nos marginats i maltractats per l’estat espanyol, vostè, Sr. José Ignacio Wert ha tingut la horrible idea de suprimir el català com a llengua troncal, i denominar-la com a optativa. Un fet monstruós.
No li trobo sentit algun, i tampoc en tinc ganes de trobar-li cap, simplement no vull deixar de ser jo, ni d’expressar-me amb cap altra llengua que no sigui la meva, la llengua catalana.
Em sembla vergonyós que tingui tan poc cor com per marginar aquest món ple de lletres, rimes, poemes i somriures. Un món on el sol surt cantant havaneres i desitjant un bon dia. On els pardals volen ballant sardanes. On les estrelles dormen a l’espatlla dels Pirineus i on la lluna ens desitja una bona nit.
Això és vida, la meva vida, la nostra i la vida de tot aquest poble, el poble català. Un poble que despertà fa molt anys i que segueix de peu, i que continuarà lluitant.
L’Esberla és una publicació autogestionada de l’Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs.
Esberla 